Va
de mestres. Carta als mestres que comencen.
Una obra de Jaume Cela i Juli Palou dirigida als futurs mestres. Una obra que fa
reflexionar sobre el que suposa realment ser mestre. Una obra que
canvia la concepció de l'educació.
El
que sempre havia imaginat era una classe en la que tots els nens
tindrien assignat un lloc i jo els donaria la classe. Però, és
clar, ara ja sé que no serà així, doncs aquesta és la idea que
tenia a partir de la meva experiència com alumna. Però ara sé que
a les meves classes, el paper dels alumnes serà molt actiu, les
seves experiències es tindran en compte, de tal manera que els nens
seran els vertaders protagonistes del seu aprenentatge, amb la meva
ajuda sempre. És a dir, que intentaré ser una mestra pròpia del
model d’escola constructivista.
Tal
i com passa ara, a les classes hi haurà un nivell de diversitat molt
elevat, i aquest fenomen també el tindré molt en compte, ja que no
només serà diversitat a nivell cultural, sinó que també afectarà
a les capacitats intel·lectuals de cada nen i, en alguns casos
també, a les capacitats físiques.
Pel
que fa a la diversitat cultural, faré entendre als nens que aquesta
no és un problema, sinó tot el contrari, és una oportunitat per a
entrar en contacte amb altres cultures i conèixer-les.
Però
a banda de les necessitats de cadascun dels nens que hauré d'atendre
dins de l'aula, també hauré de tenir en compte els altres mestres,
ja que la meva idea, a dia d'avui, és que els nens treballin i
aprenguin mitjançant la feina en projectes. És per això que els
meus companys de claustre també seran essencials per al
desenvolupament correcte de les meves classes i perquè els nens
puguin assolir tots els continguts sense problemes. És a dir, que
entre tots els professors ens haurem de posar d'acord, ja que es
tracta d'un treball en equip.
Pel
que fa al meu paper dins l'aula, la meva presència suposarà una
gran ajuda per als nens, i no un temor com passava a l'escola
tradicional. El meu objectiu serà sempre atendre a les necessitats
dels meus alumnes i ajudar-los en els seus problemes, independentment
que aquests siguin referents a l'ensenyament o personals.
Està
clar, abans que res, que el dia que comenci a exercir de mestra no
arribaré amb tot el que pot interessar als nens dins el meu cap,
doncs la principal característica d'un mestre és que mai té un
control absolut de tot. D'aquesta manera, al llarg de la meva vida
professional a l'escola encara aprendré moltes més coses, ja sigui
per mi mateixa com gràcies als meus alumnes i les seves aportacions
personals.
A
més a més, treballaré molt per no subestimar-me mai, ja que la
feina del mestre avui dia està molt infravalorada, i les famílies i
la societat sempre acusen de tots els problemes a l'escola i, per
tant, als mestres. Però això no em farà canviar mai la meva manera
de ser i d'ensenyar, tot i que intentaré escoltar totes les
crítiques i tenir-les en compte totes per si alguna d'elles pot ser
constructiva.
He
de dir també que els meus alumnes seran completament competents en
les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), ja que a
les meves classes, a banda de tot el que ja he explicat, també
aprendran a emprar-les correctament, de manera que quan hagin de
valer-se per ells mateixos no tindran cap tipus de problemes.
En
definitiva, els meus alumnes tindran un aprenentatge dins un model
d'escola constructiva, en el qual aprendran interactuant amb la
mateixa natura i, sobretot, amb el seu entorn.
Video propi, realitzat amb els meus companys:
Cristina Ribas, Celia Toledo, Jordi Serra,
Marina Isern i Marina Bennasar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario